Contacteu amb nosaltres

Propietat Intel·lectual

Propietat Intel·lectual

Normativa reguladora

Els drets de propietat intel·lectual està integrada per un conjunt de drets de caràcter personal i patrimonial que recauen sobre creacions artístiques, literàries i científiques originals o noves.

Real Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’Abril, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, regularitzant, aclarint i harmonitzant les disposicions legals vigents sobre la matèria (BOE 22 abril 96)

Real Decret 733/1993, de 14 de maig (BOE 15-6-1993), pel que s’aprova el Reglament del Registre General de la Propietat Intel·lectual.

Quins drets integren la propietat intel·lectual?

Cal parlar de dos grans grups de drets:

  • Els Drets d’Autor (regulats en el Llibre I del TR de la Llei de Propietat Intel·lectual)
  • Altres Drets corresponents a persones físiques o jurídiques on la seva intervenció és indispensable per a la interpretació, execució o difusió de l’obra de l’Autor –editorials, intèrprets, productors, etc.- (regulats en el Llibre II del TR de la Llei de Propietat Intel·lectual)

Qui són els titulars del dret de la propietat intel·lectual?

Depèn del tipus de drets dels que es tracti.

  • Drets d’Autor: la regla general és que la propietat intel·lectual d’una obra literària, artística o científica correspon a el seu Autor, normalment una persona física, si bé la Llei admet certs casos en que les persones jurídiques són considerades com a Autors (Ex: programes d’ordinador).

És presumeix que és Autor qui apareix com a tal en l’obra. Si l’obra es divulga en forma anònima o amb pseudònim, la propietat intel·lectual correspon a qui la tregui a la llum amb el consentiment de l’Autor, fins que aquest reveli la seva identitat.

Existeixen, per altra banda, suposats d’Autoria compartida o dubtosa amb regulacions peculiars. És el cas de les obres en col·laboració (art 7è del TR de la Llei de Propietat Intel·lectual), les obres col·lectives (art 8è) i les obres composades d’una altra preexistent (art 9è).

  • Altres Drets de Propietat Intel·lectual: la titularitat i continguts particulars d’aquests altres drets (distints dels drets d’Autor) es regulen en els successius Títols del Llibre II del TR de la Llei de Propietat Intel·lectual. Són els següents:
    • Drets dels Artistes Intèrprets o Executants (Títol I)
    • Drets dels Productors de Fonogrames (Títol II)
    • Drets dels Productors de les Gravacions Audiovisuals (Títol III)
    • Drets de les entitats de Radiodifusió (Títol IV)
    • Protecció de les meres Fotografies (Títol V)
    • Protecció de determinades Produccions Editorials (Títol VI)
    • Dret sui generis sobre les Bases de Dades (Títol VIII).

Quins tipus d’obres són objecte de la propietat intel·lectual?

Són susceptibles de propietat intel·lectual:

  • Obres originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol medi o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que es invente en el futur. (art 10 TR de la Llei de Propietat Intel·lectual)
  • Obres derivades d’una obra original (com a traduccions, adaptacions, arranjaments musicals o altres transformacions) que són objecte de protecció amb independència de la protecció corresponent a l’obra original. (art 11)
  • Col·leccions i bases de dades. (art 12)

S’exclouen expressament (art 13) les disposicions legals o reglamentàries i els seus corresponents projectes, les ressolucions dels òrgans jurisdiccionals i els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públics, i les traduccions oficials dels textos anteriors.

Amb caràcter general, s’exigeix que les obres objecte de propietat intel·lectual siguin originals. D’altra banda, el concepte d’originalitat o novetat no s’entén en un sentit estricte, doncs en cas contrari només podrien ser objecte de propietat intel·lectual obres literàries o artístiques totalment novadores, excloent-se altres obres que acostumen a basar-se en treballs previs (p.ex.: obres d’investigació, científiques o doctrinals, etc.).

Quines facultats integren els drets d’Autor?

La propietat intel·lectual està integrada per drets de caràcter personal (o moral) i patrimonial (o econòmic), que atribueixen a l’Autor la plena disposició i el dret exclusiu a l’explotació de l’obra, sense més limitacions que les establertes a la Llei.

  • Drets de caràcter personal: el dret moral de l’Autor (i el dret moral de l’artista intèrpret o executant).

Aquests drets de caràcter personal són irrenunciables e inalienables, acompanyant a l’Autor durant tota la seva vida i als seus hereus o causahavents a la mort d’aquests.

Per a l’Autor, el seu dret moral implica, entre altres, el dret al reconeixement de l’Autoria, la decisió sobre la seva divulgació, la integritat de l’obra, etc. (art 14)

També té la consideració de dret moral el que s’atribueix a l’Artista intèrpret o executant, facultant-li a que el seu nom serveixi per al reconeixement de les seves interpretacions o execucions i a exigir el respecte a la integritat de l’Actuació i la no alteració de la mateixa. (art 113)

La duració d’aquests drets s’estén, amb caràcter general, durant tota la vida de l’Autor (o de l’artista intèrpret o executant), corresponent als seus causahavents un cop mort.

  • Drets de caràcter patrimonial. Inclou dues modalitats:
    • Drets d’explotació de l’obra o prestació protegida, (entre altres: reproducció, distribució, comunicació pública i transformació)
    • Drets merament compensatoris, (com al dret de participació -art 24- o el dret per còpia privada -art 25-).

Com a regla, aquests drets duren tota la vida de l’Autor i 70 anys després de la seva mort.

Mentres que els drets morals no es poden transmetre, sí cal fer-ho en el cas dels drets d’explotació.

Quin efecte té el registre de la propietat intel·lectual?

La propietat intel·lectual s’adquireix pel simple fet de la creació de l’obra corresponent. A diferència del que passa en el cas de la propietat industrial, el registre no té efectes constitutius i resulta totalment voluntari. D’altra banda, és recomanable efectuar la seva inscripció al Registre de la Propietat Intel·lectual (mecanisme administratiu per a la protecció dels drets de propietat intel·lectual dels Autors i altres titulars sobre les creacions originals de caràcter literari, artístic o científic).

La inscripció al Registre permet gaudir de la seva protecció, constituint prova qualificada sobre l’existència i pertinença de aquests drets, llevat que existeixi prova al contrari.

Quins altres mitjans, a més del Registre de la Propietat Intel·lectual, permeten acreditar l’Autoria?

Existeixen, en paral·lel al Registre de la Propietat Intel·lectual, altres possibilitats per a acreditar la titularitat d’una obra: un acta notarial, la reproducció en mitjans de difusió acreditats i el dipòsit legal

Quins són les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual?

Són organitzacions privades de base associativa i natura no lucrativa que es dediquen en nom propi o aliè a la gestió de drets de propietat intel·lectual de caràcter patrimonial per compta dels seus legítims titulars.

(Llistat de les entitats autoritzades pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte).

Entre les seves funcions destaquen les següents:

  • Administren els drets de propietat intel·lectual conferits; persegueixen les violacions a aquests drets mitjançant un control de les utilitzacions.
  • Fixen una remuneració adequada al tipus d’explotació que es realitzi i perceben aquesta remuneració amb subjecció al que ha estat estipulat.
  • Permeten fer efectius els drets de natura compensatòria (per exemple, remuneració per còpia privada).
  • Realitzen el repartiment de la recaptació neta corresponent als titulars dels drets.
  • Protegeixen i defensen els drets de propietat intel·lectual contra les infraccions que es cometen, acudint en el seu cas a la via judicial, etc.